viernes, 19 de julio de 2013

MITJA COLLSEROLA 2011

Hola Sevens, be amb la info d'avui al gimnas ja sabeu el principal pero per si hi ha algú altre que llegeix el nostre blog allà va:
Aquest diumenge en Lluis, en Jordi i jo mateix vam anar a la XXI mitja del CEC de Collserola, en Joan Carles no podia per compromisos familiars. Era la meva retornada a la competicio després de la lesió de principis d'any quan em vaig passar de voltes entrenant per la Marato de Bcn 2011. Doncs bé, molt content de tornar a competir i més en muntanya,  a prop de casa i en camins que coneixem dels nostres entrenaments amb el grup o d'haver passat amb bicicleta o caminant. Aquest any han allargat la distancia del 18km als 20,5km, no arriba a la mitja.
Desrpés d'anar d'hora, recollir la bossa, de calentar i trovarme a alguns mics i germa (Pau, Marc, Andreu,...) vaig sortir mes o menys amb els de davant, la pujada força be, al meu ritme i qui s'escapava be i qui no també, jo a lo meu. Ja baixant cap el panta noto que en la baixada vaig una mica lent i em passa algú, no vull arriscar doncs en's apropem a la meitat i vaig força bé, passo per el primer control en la posició 20-22 i seguim pujant fins la part mes alta Turo de Can Cors, després be una baixada trialera fosca que em torna alentir el ritme, bambes, cansanci, prudencia, llum,..no gels?? Em passen un parell de grups, un cop arribem al pla de Can Cuias ja sortim a la llum amb recupero i penso aixo ja esta ja no et passa ningú més aixi que m'anganxo a l'ultim que m'ha passat i cap abaix, en's trovem amb els que fal la distancia curta, els passem sense problemes, pujem fins a finistrelles i ja a tumba oberta, ja veurem els genolls que diran?
Al final arrivo en la posició 27 amb un temps de 1h37' i crec que de la meva categoria el 7é, algun dia m'agradari quedar entre els 3 primers veterans si es possible, serà questio de seguir entrenant i anar fer anys.
A l'arribada espero els amics, l'Andreu em trepitjaba els talons arriba als 38, en Lluis arriba cap als 50 molt content per que ho ha donat tot, en Pau cap els 58 per que ha anat amb un amic fins la meitat i en Jordi a no el veitg, crec que rampes, amb lo be que anava els entrenaments, quina llastima.
Be, jo molt content de tornar a competir i a veure si aixo es el primer sintoma per poguer fer la Marato 2012. I l'any que be a tornarla a fer amb bambes de muntanya, gels i entrenaments un mica mes llargs de muntanya. Quin bon entrenament la pujada directe de Sant Pere Martir.




No hay comentarios:

Publicar un comentario