viernes, 11 de marzo de 2011

FELICITATS 7RUNNERS

Hola nois, feia temps que no entrava al blog, sobretot després de confirmarse la meva lesió del genoll dret, el operat l'any 97 de menisc, la bèstia te nom i tot: "condropatia rotuliar". Va ser quan ja portavem unes 8 setmanes d'entrenament específic per la MARATÓ de Barcelona 2011, però desde reis que em va començar fins que el metge i jo la vam descartar encara va passar un mes més. Va ser dur aceptar-ho però el millor és fent "btt" no em fa mal i hi ha alguna esperança de tonar a córrer, però realment no les tinc totes ja que algunes dies no noto res i altres si. Per tant no se si probaré de nou això de la marató. Per sort jo en tinc una al sarró; la vaig fer al 93 i va ser l'última que es va fer de Mataró a Bcn acabant a l'estadi, 3h 41'. EL MUR a mi em va agafar en el 32, però no de rampes si no de cap, sense canviar de ritme però corrent una estona com un autòmata i desputricant de tot una bona estona, això si, quan va venir la pujada a Montjuich el olor a muntanyeta en va fer tonar en si, ja que es el que realment ens agrada. De nou felcitats als companys, estic orgullos de vosaltres i amb enveja sana de veure com i heu anat casi tots. Jo realment no se si val la pena tonar-ho a probar, més que res per les possibles consecuències.
Ja fa un any després de la mitja de Bcn, l'hi deia al JC que no m'apuntaria doncs em trobava molt bé amb els entrenaments que practicavem, que no em feia mal res i que amb la mitja ja em sentia s'atisfet, i s'abia que si m'apuntava no sería per passejar. El meu esperit competitiu es massa fort per la meva edat. Aixi que entre tots ens vam anar engrescant i casi tots ens vam apunar amb molta il.lusió. Els entrenaments anaven mot bé. Amb bons ritmes en les tirades llargues i bons ritmes a les séries, pero no se si per l'abús d'esfalt, el canvi inoportú de bambes semivoladores, l'edat, o forçar la màquina em va aparéixer la lesió sense gairabé donar-me conte, doncs estava convivint amb ella i seguint el pla d'entranament marcat, per sobre de tot, fred, vent, pluja o dolors. Bé crec que he fet el més sensat i el temps dirà.
Bé, de nou Felicitats a tots el que l'heu fet i abaraçades a tots els del grup. Molt maques les cróniques. Sols espero poder lluir la camiseta 7runners amb aquest grup d'amics: Joan Carles, Rafa, Jordi, Albert, Marc, Xavi, Hector i Lluís.

2 comentarios:

  1. Molt bé Miquel...et felicito per la redacció i per l´encert en les teves valoracions. La conclusió de tot plegat és que hem d´estar contents i satisfets mentre podem còrrer per disfrutar i no estressar-nos per millorar una marca o una fita concreta, ja que quan et lesiones i no pots còrrer, l´únic que vols és senzillament, poder sortir a còrrer disfrutant de les sensacions de fer-ho sense "agobios", temps, ritmes ni marques, així que, gaudeix del que pots fer encara, molt btt i estic segur que d´aquí a un temps, també podràs còrrer com ho feiem abans...

    ResponderEliminar
  2. Moltes gràcies per les teves felicitacions Miquel. Cuida't molt aquesta lesió que estic convençut que tornarem a disfrutar corrent tots plegats.
    Has fet el més sensat, i això tindrà la seva recompensa. Molta força company!!!

    ResponderEliminar